The Room - 2010

Projectes: The Room/enLLOC

Després de l'estrena a l'octubre de 2009 de la segona fase de The Room, el projecte ha entrat en la seva fase final de producció i creació. Haurà una mostra prèvia del treball el pròxim mes d'abril en el festival Dansat! que té lloc en el Sat! de Barcelona, abans de l'estrena a l'octubre de 2010 en el Mercat dels Flors de la ciutat condal. Aquests mesos es treballa en el disseny i realització de l'escenografia, una de les peces clau d'aquest projecte.

Set caràcters en una caixa. Una habitació blanca, isolada de l'exterior. Atrapats però segurs. El perill: nosaltres mateixos. Uns lluiten per identificar-se, altres per ser anònims. tots observats i ignorats, el què és fonamental per ells, és inconseqüent per a nosaltres.
Significant, l'esforç té l'objectiu d'identificar, qualificar, definir i trobar-hi significat per ridícul que sembli.
En la foscor de la naturalesa humana examinem l'esperança. Actes d'altruisme. Però són realment desinteressats o una excusa per a l'autosatisfacció?

Objectius de la coreografia

THE ROOM és la dotzena producció de Thomas Noone Dance (TND). En aquesta producció vull aprofundir aquests mecanismes i posar a proba els ballarins/es i a mi mateix en un treball on el moviment físic contingut pugui llegir-se com un text emocional.

Els col•laboradors Music: Diego Dall’Osto Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià i Magnet Il.luminació: Jaume Ortiz El concepte de confinament permet dues interpretacions: la gent és confinada per ser aïllada de la resta, o és aïllada per ser protegida de l'exterior. La primera es retrata en la construcció de l'habitació. En aquest cas, una gran habitació blanca, sense entrada ni sortida, i una gran finestra que serà l'obertura cap el públic. Podria concebre's como una institució.

MAX GLAENZEL I ESTEL CRISTIÀ

Des de que, l’any 1993, en Max Glaenzel i l’Estel cristià iniciaren la seva col•laboració, han treballat en més de 60 produccions de diversos formats. Han combinat treballs a petites escales o en espais alternatius (sala Beckett, per exemple) amb grans produccions a gran escala (Lliure o TNC).
Han treballat per quasi tots els grans directors de l’escena catalana (Sergi Belbel, Toni Casares, Carlota Subirós, Roger Nernat, Alex Rigola, Carles Alfaro, Roger Bernat o Lourdes Barba, entre d’altres) en muntatges de teatre clàssic o contemporani.

Música Una integració de música polifònica sagrada i profana alhora, combinada amb fons electrònics, rítmics i percussius, oberts i arrítmics. La idea fluí del desig d’utilitzar música religiosa que connectés amb la sensació d’auto interrogar-se sobre el significat del terme “fe”i la mística del ritual religiós associat. La música devia de ser simple i primitiva, però lírica a la vegada. Devia de derivar en una construcció coreogràfica que evités gèneres ja utilitzats en dansa contemporània, com ara a música barroca, per exemple. El tint religiós devia informar l’espai, evocant llocs diversos sense la utilització de decorats específics. Com que no desitjava utilitzar formes pures, vaig recórrer a Diego Dall’ Osto, compositor experimentat en electrònica i acadèmic alhora. DIEGO DALL’OSTO Diego Dall’Osto (Crush), fa temps que crea música per a dansa. Amb el coreògraf Jacopo Godani ha creat peces per al Ballet Nacional Espanyol, per la Gothernburg Opera House, el Royal Ballet, el Ballet de Montecarlo i, amb la coreògrafa Nicole Fonte, per el Det Kongelige Theatre de Copenhagen, Het Stadettlei Bern Ballet i Het Konilijk Ballet Van Vlaadern. També ha treballat per Carlos Ituurio,z creant Insert Insert. Ha guanyat nombrosos premis a Itàlia i una beca del IUA_PHONOS UPF (Institut Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona). Diego Dall’Osto ha col•laborat prèviament amb Thomas Noone, creant la música de Crush. Aquesta última guanyà els premis a la producció i el premi del públic en el Guglielmo Ebreo Competition a Pèsaro, Itàlia, durant la Biennale Danza e Italia.

JAUME ORTIZ

Estudià il•luminació i luminotècnica i treballà com a tècnic de llums free-lance, i des del 1992 fins a l’actualitat ha treballat amb totes les empreses d’il•luminació de Barcelona. En teatre ha treballat com a tècnic de llums per a la companyia Tricicle i com a Cap Tècnic per a les companyies Cesc Gelabert i Vol Ras .
Com a dissenyador ha fet la il•luminació per a Preludis de Cesc Gelabert, Violeta Violada i Intríngulis de Vol Ras, La Mare sempre em deia No, Cacera de Rates, Oblidar de Lourdes Barba i Ocupes al Museo del Prado dirigida por Ricard Salvat. Amb la Thomas Noone Dance ha fet el disseny dels espectacles CREDO, LONER, TRIPTYCH, MAKTUB, CRUSH-CREASE, MUR, FOUR, BOUND i en la peça HURT que Thomas Noone va crear per a la companyia Norrdans a Suècia.