Projecte: FOUR (Quatre)

Un vespre en quatre parts

L’any 2004 vaig crear el duet FÚTIL amb la, des de fa molt de temps, ballarina i col•laboradora Núria Martínez. Després de treballar junts durant els darrers dos anys, presentant Fútil en nombrosos teatres i festivals tant nacionals com internacionals, i després de constatar la reacció positiva del públic, vàrem decidir aprofundir el camí d’ investigació iniciat amb Fútil i crear un nou duet. Per portar-ho a terme vàrem establir quatre premisses basades en:

1. Crear vocabularis divergents de dansa conjunta i atmosferes diverses que s’estableixin com a resultat del contacte entre dos ballarins.

2. Negar una línea narrativa, a diferència de Fútil, i crear blocs abstractes. Cada un dels quals representant un estat emotiu; el moment, i no quelcom que succeeix.

3. Utilitzar un espai de dansa buit, contrastant amb l’ús dels decorats de Fútil. Una simple decoració estàtica definirà el punt d’inici de cada coreografia.

4. Utilitzar la música en seccions extenses i clarament definides i no en blocs petits i fragmentats.

Donada la naturalesa del projecte, i amb la profunditat i maduresa del procés de creació de dos ballarins experimentats, ha sorgit una temàtica globalitzada; el passatge temporal d’una relació. Utilitzant enfocaments diferents per compartir el moviment, volíem investigar la manera d’invocar estats emocionals diversos, sense utilitzar elements narratius. El conjunt em va obligar a establir quatre seccions clarament definides. En cada una, el moviment generat es defineix per un conjunt de normes que desemboquen en el “control” visual del resultat. Els quatre estats emocionals que vaig decidir investigar foren:

1. Tedi i rutina
2. Fragilitat i vulnerabilitat
3. Agressió física i psicològica
4. Por i dependència

Un cop definit el projecte, vaig demanar a quatre compositors diferents de crear una peça de música de 15 minuts aproximadament. En comú, el pas del temps en les relacions. Però cadascuna enfocada en una emoció en concret.

Els compositors són: Diego Dall’Osto, Felipe Pérez Santiago, Joan Chic i Pedro Navarrete.

A més a més, la peça tenia que ser considerada dins la meva trajectòria de treball personal fins el moment. Durant els darrers sis anys, hi ha hagut certes claus d’importància fonamental en el meu procés de creació artística:
L’equilibri entre virtuositat i austeritat, la creació d’intimitat en la distància i el poder de generar emocions des d’una proposició purament abstracta.

DESCRIPCIÓ:

SET
1. Rutina (DIEGO DALL’OSTO)
La idea de rutina en una relació és atractiva des del punt de vista que em condueix a pensar en la creació de patrons establerts, involucrant o excloent els dos ballarins en l’ espai o el temps. És també interessant per investigar conjunts de rols actiu/passiu en les rutines, implicant narració però sense utilitzar-la com a base. En aquesta secció hi ha un gran paral•lelisme en la construcció de la música i la dansa.
Moviment: La dansa és minimalista i no reverteix en l’extravagància. sense enlairaments i sense gran suport de pes. Sobretot, m’interessa reduir la quantitat d’espai utilitzat i executar tota la secció en una part centralitzada, la part frontal de l’escenari, el més a prop possible de l’espectador.
Vestuari: Roba neutra de tall convencional
Punt de partida: Dos tamborets a l’esquerra de l’escenari, en la seva ¾ part. Ballarins asseguts mirant el públic (invitació a observar).
Música: La música està composada utilitzant una sèrie de sons periòdics i amb cicles diferenciats. El so confereix onades sinuoses, sons processats procedents del Ttun-ttun basc i de les veus de Thomas Noone i Núria Martínez. La música és la derivació d’un estudi de la percepció del ritme que Diego Dall’Osto dirigeix com a part del seu doctorat.

TACT
2. Fragilitat ( FELIPE PÉREZ SANTIAGO)
Es tracta de la secció més tècnica i formal. L’ èmfasi es situa en la força dels ballarins, contrastada amb la vulnerabilitat de seu cos i en la manera en que tots dos interactuen.
Moviment: M’ interessa la progressió del contacte. Començar amb un gest simple i arribar a una escala d’enlairaments i formes suspeses, executades per ambdós ballarins. Intento aplicar el mateix control sobre la força utilitzada, en termes reals i aparents, al llarg de tota la secció. Com en la primera, la construcció de la música està influenciada per les normes de la dansa.
Vestuari: Mínim. S’entreveu la nuesa sense suggerir implícitament la sensualitat.
Punt de partida: Dos tamborets a la dreta de l’escenari, lluny de l’espectador. Els ballarins es miren l’un a l’altre (complicitat)
Música: La música de “TACT” ha estat composada a base de sons de guitarra processats electrònicament durant una residència a “Phonos” (Institut Universitari de l’ Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona).

SLAP
3. Agressió (PEDRO NAVARRETE)
Per enfocar el tema, vull contrastar l’absurd i la realitat amb ironia. La utilització de la música de Pedro Navarrete, alhora rigorosa i exigent, contrasta amb personalitat i evita el clixé.
Moviment: Aquí la dansa és d’allò més gestual. S’ utilitzen accions violentes però sense teatralitat. La violència es trasllada també als moviments del ballarí individual.
Vestuari: Pesat, dificultós de moure. Durant el duet, el gènere s’inverteix, intercanviant vestuari i explotant les implicacions dels canvis de rol.
Punt de partida: Dos tamborets al centre dret de l’escenari. Ballarins asseguts sense mirar l’espectador. (negació)
Música: “Músic gestual composada per a dos pianos.” Pedro Navarrete

HUSK 4. Por i Dependència (JOAN CHIC) Vull expressar la por a la pèrdua de la parella. Hi ha al•lusions a la dependència que el temps crea en una relació. Moviment: El treball conjunt es basa en el desenvolupament de compartiment de pes, tot i que, en concordança amb la resta del meu treball, es modula amb la incorporació de força muscular per crear posicions de gran inestabilitat. Des d’un bon començament, les fases del duet es trenquen, creant ruptures i la separació dels ballarins. La meva intenció és fer ús de la pausa i el silenci per incrementar la tensió, així com jugar amb la fatiga visible dels ballarins que ja es farà evident en aquest punt de l’espectacle. Vestuari: Fosc, formal. Punt de partida: Dos tamborets a la dreta davantera de l’escenari. Un dels ballarins assegut lateralment i l’ altre a la part inferior de l’escenari. (absència) Música: La música es divideix en sis parts superimposades per tres violins i tres pianos preparats, executada per Joan Chic i Teresa Sánchez

FICHA ARTÍSTICA:

COMPOSITORS:

DIEGO DALL’OSTO (Itàlia)
Diego Dall’Osto (Crush), fa temps que crea música per a dansa. Amb el coreògraf Jacopo Godani ha creat peces per al Ballet Nacional Espanyol, per la Gothernburg Opera House, el Royal Ballet, el Ballet de Montecarlo i, amb la coreògrafa Nicole Fonte, per el Det Kongelige Theatre de Copenhagen, Het Stadettlei Bern Ballet i Het Konilijk Ballet Van Vlaadern. També ha treballat per Carlos Ituurio,z creant Insert Insert. Ha guanyat nombrosos premis a Itàlia i una beca del IUA_PHONOS UPF (Institut Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona).

Diego Dall’Osto ha col•laborat prèviament amb Thomas Noone, creant la música de Crush. Aquesta última guanyà els premis a la producció i el premi del públic en el Guglielmo Ebreo Competition a Pèsaro, Itàlia, durant la Biennale Danza e Italia.

JOAN CHIC ( Catalunya ) Joan Chic inicià la seva carrera musical de la mà del seu pare, distingit guitarrista i alumne d’ Emili Pujol. Va estudià piano i violí a Lleida, la seva ciutat natal, perfeccionant coneixements amb diferents instrumentistes i teòrics. De la seva formació orquestral podem destacar agrupacions com l’ Orquestra de Cambra Catalana. També fou concertino-director de l’ orquestra Enric Granados. Les tres primeres obres que va composar obtingueren premi en el concurs Joves Compositors de la Generalitat de Catalunya. Algunes de les seves obres han estat publicades per editorials com “Boileau” i “La mà de Guido”. Violinista inquiet i compositor versàtil, ha actuat amb músics com Nigel Kennedy (interpretant música de Jimi Hendrix) o ha dirigit al Mvsicos de sv alteza, en la seva “Ay Infelice”, basada en “La Vida es Sueño” de Calderón de la Barca a ciutats com Cagliari, Sassari, Roma o Barcelona.

FELIPE PÉREZ SANTIAGO (Mèxic)
L’any 1996 es gradua com a Compositor en el Centre d'Investigació i Estudis Musicals (CIEM) a Mèxic i obté el Diploma de Teoria de la Música de la Royal School de Londres. Aquest mateix any es muda a Holanda amb el suport del fons Nacional per a la Cultura i les Arts de Mèxic, per estudiar en el Conservatori de Rotterdam, obtenint en el 2001 el Diploma de Composició amb la qualificació més alta i esment honorífic.
En el 2003 acabà el Mestratge en Música Electrònica en la mateixa Institució.
Des de aleshores ha guanyat diversos premis internacionals, com el premi de Residència de l'Institut de Música Electroacústica de Bourges, França, suport del Fons per a les arts de Rotterdam i Amsterdam, i el premi de Composició del Kronos Quartet als Estats Units.
Ha estat convidat com a Compositor Resident en diversos festivals i institucions internacionals i com a docent ha impartit cursos i classes mestres en conservatoris, universitats i institucions culturals a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina.

La Música de Felipe Pérez-Santiago inclou, a part d'obra de concert, peces per a dansa, teatre, òpera, cinema i mitjans visuals i ha estat interpretada i comissionada en més de 30 països.

PEDRO NAVARRETE
La seva trajectòria musical ha estat estretament lligada a les arts escèniques espanyoles dels últims anys. Després d’haver estudiat piano i composició al Conservatori Professional de Saragossa, s’estableix a Madrid a mitjans dels vuitanta, on és requerit com a intèrpret i arreglista en formacions musicals i gravacions discogràfiques dels més diversos estils, des de la música popular a la de Vanguardia.

La seva activitat compositiva per a la dansa s’inicia al 1989 amb “Meeting Point” per a la companyia 10 & 10 Danza (Premi Nacional de Dansa de l’any 2000). També va composar la música de “Ottepel” (1994) per a la desapareguda companyia catalana Danat Danza. Amb la companyia Provisional Danza, amb seu a Madrid i dirigida per Carmen Werner, ha realitzat una intensa activitat, component la música de tots els seus espectacles des del 1996. La seva composició “Aonia” per a l ‘espectacle “El tiempo de un instante” va obtenir el Premi Onassis en el 1r Concurs Internacional de Música per a la Dansa l’any 2001. A part de la seva activitat compositiva, ha intervingut en diferents propostes teatrals i escèniques. Durant les temporades 2002/2003 va realitzar, junt amb la actriu Núria Espert, la gira de l’espectacle Poemas y Canciones – Brecht / Weill, com a director musical i únic intèrpret en escena.