Pensant sobre aquests conceptes em trobava mentalment llançant sis personatges dintre d'una habitació i imaginant l'evolució d'una conversa no verbal entre ells; preguntant-se qui els havia posat allí, el que s'espera d'ells, el que esperaven ells mateixos i, sobretot, qui eren les altres persones.

En la coreografia resultant, una dansa molt física i precisa al servei d'aquesta idea narrativa: sis personatges que es troben en un espai tancat en el qual veiem les relacions que es van teixint entre ells. Es parla de les relacions humanes i en les quals els personatges mostren els seus diferents caràcters, muntant un tapís d'identitats fàcils de reconèixer.