Room - Bound - Curts

Tort-Chaos - Four - Mur - Crush Crease - Fútil

Crítica: Fútil

Tornar a: Fútil

FÚTIL PERÒ NI UN PÈL INSIGNIFICANT

Amb el títol de Fútil es presenta un duet que descriu una relació de parella a l'inrevés, és a dir: des d'un moment -l'actual- de quasi ruptura (danses paral·leles, mirades que no es troben, aproximacions esquivades) fins a la primera trobada íntima que es troba en el passat. Però que no té res d'insignificant, ja que és a partir de totes aquestes cosetes nímies que es va escrivint la nostra història

La mirada és inversa en el temps i l'obra també juga a tergiversar plans visuals gràcies a un únic element escènic, obra de Jordi Castells: una taula inclinada de forma trapezoidal que ara és un llit, ara fa de paret i ara és la barra d'un bar vista des de dalt, i que els ballarins prenen com a marc, fons o pla de les seves accions, interpretacions i acrobàcies. Amb aquesta taca groga de fi contorn ells semblen personatges de còmic, dibuixats amb línies clares i direccions canviants i marcades en cada vinyeta.

Thomas Noone ha coreografiat una peça de base tècnica clàssica però recerca contemporània, aprofitant fórmules de desenvolupament de contact improvisation, i trencant algunes línies corporals tirant a una visió del cos més lliure; malgrat tot, la base no és fútil, i els seus braços superforts s'enlairen i es repleguen com si fossin de goma. Els sentiments, reals i reconeixibles per a qualsevol mortal, expressats per mitjà d'una tècnica tan extraordinària cobren una sensació d'irrealitat, d'art que pren la forma humana però que no ho és, perquè ha pres vida pròpia.

Bárbara Raubert Nonell
Avui 08/11/2004