|
 |
Inici
Historial
Biografies
Repertori
Peçes
anteriors
Projectes
Imatges
Video
Actuacions
Contacte
Sponsors
Notícies
|
|
Crush Crease -
Fútil - Mur
Repertori: Crush Crease
 |
L’expressió
que no hi ha res a expressar, res amb què expressar-ho,
res des d‘on expressar-ho, sense poder per expressar-ho,
sense desig d'expressar junt amb la obligació d'expressar.
Diàlegs entre Samuel Beckett i George Duthuit
|
Crush està basat en l'austeritat
absoluta. Equilibrant expressió i repressió, descrivint
relacions personals sense representar-les. L’objectiu és
que l’espectador/a s'adoni de la narració, però
evitant qualsevol tipus de forma mimètica. La narració
prové de la novel·la Stella Descending de la
noruega Linn Ullman.
Crease és cercar una emoció
sense que aquesta sigui il·lustrativa o representativa de res.
És una pujada calculada d’intensitat emotiva, cossos immersos
en una tasca geomètrica. L’espai ocupat pels personatges
de Crush ara és buit, una closca colpejada per cossos.
| Els
col·laboradors
La música
Diego Dall’Osto (Crush), té
una llarga trajectòria treballant amb coreògrafs
com Jacopo Godani creant peces per al Ballet Nacional de España,
Gothernburg Opera House, Royal Ballet o el Ballet de Monte Carlo.
Amb Nicole Fonte va treballar pel Det Kongelige Teatre de
Copenhagen, Het Stadettlei Bern Ballet i Het Konilijk Ballet van
Vlaadern. Ha sigut guardonat amb nombrosos premis a Itàlia
i ha estat becat per a la creació a l’IUA-PHONOS
UPF (Instituto Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra
de Barcelona).
Gianfranco Pappalardo (Crease), va començar
com a D.J, però la seva carrera va donar un gran gir fins
al punt de crear les seves primeres obres per a dansa amb TND
a Credo. Després va col·laborar amb la
producció Loner que va rebre el reconeixement de la premsa
especialitzada. Actualment es resident a Trieste (Itàlia),
on està associat a l’Accademia della Follia.
L’Escenografia
David Jiménez,
estudià Arquitectura Superior a l’Escola Tècnica
Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). La seva
trajectòria professional va començar al 1999 quan
va participar com a col·laborador al concurs Europandom
(Pich Aguilera Arquitectes) que investigava el desenvolupament
urbà a través de l’habitatge en ciutats amb
un fort creixement demogràfic en territoris europeus d’ultramar.
Entre el 2000 i el 2004 va col·laborar en el desenvolupament
i la presentació de projectes d’habitatges i equipaments
(Nadal & Puigdengoles Arquitectes) i al 2003 va quedar finalista
en el Concurs per a Joves Arquitectes amb la mateixa
empresa.
|
 |
| Coreografia: |
Thomas Noone |
| Interprets: |
Anna Cáceres, Horne Horneman, Núria Martínez,
Marijn Roelofsen, Ana Sánchez |
| Música Crush: |
Diego Dall’Osto |
| Música Crease: |
Gianfranco Pappalardo |
| Disenyo de Llums: |
Jaume Ortiz |
| Diseño d'escenografía: |
David Jiménez |
| Construcció de la estructura: |
Jaume Serrat |
| Construcció de escenografía: |
Taller de Escenografía Jordi Castells |
| Agraïments: |
Carles Decors y Carlos Pardina |
Thomas Noone Dance és
Companyia resident al saT (Sant Andreu Teatre)
dins del Pla de residències de Creadors del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Thomas Noone Dance està subvencionada per l’ICUB
de l’Ajuntament de Barcelona, per la Generalitat de Catalunya
i l’INAEM del Ministerio de Cultura, Educación y Deportes.
Amb la col·laboració d’A.R.E.A “Associació
per la Recerca Educativa en les Arts Escèniques”.
|
|
